Copyright Meteopallars . Tecnologia de Blogger.

Els "altres" instruments meteorològics

dissabte 15 de novembre de 2008

Normalment totes les dades meteorológiques s'obtenen amb instruments especialment preparats per aquesta finalitat, i en el cas d'un observatori els instruments són homologats per les institucions pertinents i cal que les dades es prenguin conforme un seguit normes que s'apliquen a tot arreu de la mateixa manera de manera rigorosa.
Però també existeixen uns "altres" instruments, molt més informals i en alguns casos força divertits que també estan relacionats amb la meteorologia, molts d'ells els podem tenir a casa i que consti que també medeixen o anuncien els canvis de temps amb força fiabilitat. Avui hem fet una recopilació, la majoria d'ells són nostres i altres els hem recollit per internet, a veure que us semblen.

El primer és el més conegut: el Frare. Antigament a totes les cases de pagés el tenien penjat per saber quin temps faria, quan encara no existia la TV i no hi havia homes i dones del temps que fessin la predicció. Avui dia encara el podem veure en molts llocs penjat i aquest és un dels altres instruments que podem dir que funciona molt bé. Es tracta d'ún higròmetre de cabell de cri de cavall que segons la humitat de l'aire varia la seva longitud, aquesta variació fa que el braç del frare pugi o baixi i ens indica el temps que farà en les properes hores. Quan la pressió baixa molt, el braç baixa avall de tot on indica pluja i llavors se li posa la caputxa al cap per a que no es mulli.


Aqui tenim la caseta suïssa, si viatgeu pels Alps o per centreeuropa segur que en trobareu. Es tracta d'un sistema similar al del frare però que en aquest cas passa el següent: hi han dues portes, en una un senyor i en l'altre una senyora, si surt el senyor vol dir temps inestable (mal temps) és a dir, anuncia camvi de temps i si surt la senyora vol dir temps estable (bon temps), si tots dos es troben en línea recta llavors vol dir que el temps és insegur o variable i que encara no està gaire definit que farà. Generalment però, sempre en tindreu un fora i l'altre dintre. A la part de darrere de la caseta venen les instruccions i cal regular-los de tant en tant. Funciona molt bé. No ens pregunteu perquè les senyores marquen bon temps i els homes mal temps...


Aqui tenim el mussol pirinenc, és pirinenc perquè ens trobem al pirineu, si estéssim a la costa seria mediterrani o cantàbric,... aquest tipus d'objectes en podeu trobar per tot arreu, en botigues de souvenirs i demés, és molt baratet i podem trobar diversos tipus de figures. L'important és la pintura que porten a sobre. És una pintura amb unes característiques especials que segons la humitat present a l'aire fa que aquesta canviï de color, si està blau el temps és bo, si canvia a rosa el temps és inestable i si es posa morat vol dir pluja imminent. Per a que es possi morat cal que la pressió baixi considerablement però us podem assegurar que s'hi posa. Es potser més lent als canvis i tarda més en reaccionar però canvia de color.


Aquest instrument és el baròmetre d'intempèrie, en aquest cas, en versió ruc. Com el seu nom indica és per a tenir-lo penjat a la intempèrie, es a dir, a l'aire lliure, condició indispensable per a que marqui bé. Com veieu si ho llegiu detingudament veureu que és d'una llògica aplastant. Molt divertit si heu de fer un regal original i aquest us podem garantir que funciona molt i molt bé.

Tots aquests instruments anomenats fins aqui els podeu veure a l'Observatori Meteorològic de Sort.

Pels móns d'internet es troben tot tipus de coses i tenim des de fa temps aquests dos instruments situats a l'aire lliure que segueixen la filosofia del baròmetre d'intempèrie, val a dir que realment existeixen, un es troba a Venezuela i l'altre en una zona muntanyosa d'Itàlia, i no és cap broma.
El primer té, fins i tot, nom: el termòmetre de corda de Gispy, com veieu de funcionament més que evident, no calen instruccions.


I per últim, el mètode la pedra, que ells mateixos anomenen com "Sistema integrado popular de meteorologia" que sòna científic i tot.

Si en trobem més els anirem afegint, no cal dir que si algú en coneix algún altre ens ho faci arribar. Dessitgem que aquest tema d'avui us hagi fet somriure una mica i de pas podem veure que la meteorologia és una ciència molt propera i que també pot ser divertida.

4 comentaris:

Salvador ha dit...

El que m'agrada més és el Termometro a corda Gyspy, sobretot això de: Senza corda ce l'hanno rubata.

Fonda Farré ha dit...

hola familia
Hem tingut el fare, el mussol i havia vist el de la casa i el ruc.
Ara ting al meu germà, ajjaja, si l'encerta d'adivina jajja.


Un altre métode: els animasl

Jo en ting un de molt bó. Ting una gata, (i 4 mascles rucs) i no es conya, com sabreu els animals ens porten molta ventatja, que un o dos dies avans de plutja, dorm i dorm, no hi rata que la desperti.

Fa uns anys, quan el Joan de Quima, l'home de la Trini, tenia vaques al prat de sota la Fonda, cuan havia de canviar el temps, veies que fotien unes pernades de la ostia.

Les aligues, jaja, aguiles bueno, diuen que cuant volen baixes, el temps que farà, serà fred, últimament en veig moltes cap a les 16.30h de la tarda a la zona de Montardit de Baix. No sé si es real, però cada dia m'ho crec més.

Bueno, aneu fent familia
una abraçada

Jaume

Mónica ha dit...

¿Podría decirme de dónde obtuvo la imagen de la fotografía: "Sistema integrado popular de meteorologia"? 1. ¿Un link? ¿Cuál?
2. ¿Un colega?
3. ¿Otro medio?

Muchas gracias

Meteopallars ha dit...

Hola,

esta foto la encontramos por internet, hace ya mucho tiempo y si vas al buscador te sale publicada en infinidad de sitios.
Saludos cordiales.

Pyrene, la llegenda dels Pirineus.
Explica la llegenda que la deessa Pyrene que dóna nom a la serralada pirinenca era una bella nimfa dels manantials que fou designada per Zeus per a custodiar les aigües cristal·lines d'una vall.
En les muntanyes properes hi vivia Gerió, un monstre de tres caps entossudit en obtindre els favors de Pyrene que fugint d'ell es va endinssar al gran bosc del nordest d'Ibèria. Gerió, llavors, va fer cremar el bosc i Pyrene decidí quedar-s'hi i va morir.
Hèrcules, enamorat de Pyrene i molt entristit per la seva mort, aixecà una formidable tomba de pedra en forma de serralada que anava des del mar Cantàbric fins a la Mediterrània, i en memòria eterna a la seva estimada Pyrene li donà el nom que la recordarà per sempre: PIRINEUS.

Objectiu: TUNEL DE LA BONAIGUA
http://esterrianeu.ddl.net/tunel/index.html

Plataforma: TGNByPass
http://www.moutepertarragona.cat/bypass/index.php

"El clima barreja i confon, d'una manera única, totes les estacions, de tal manera que tot l'any sembla una eterna primavera"
Tarraco civitas ubi ver aeternum est - Lucio Floro Segle II d.c.

Seguidors

  © Blogger templates Newspaper by Ourblogtemplates.com 2008

Back to TOP