Henry Russell, l'enamorat dels Pirineus

Henry Russell va ser un apassionat dels Pirineus, el 2009 es cumpleixen cent anys de la mort d’aquest muntanyenc considerat com un dels més grans i cèlebres pirineistes de tots els temps.

La seva carrera alpina va ser àmplia, la seva obra literària ha esdevingut una referència i el seu caràcter i excentricitats l’han convertit en mite. Russell, per sobre de tot i més enllà de les anècdotes, professa un amor pur pel Pirineu i les seves muntanyes.

Russell va néixer a Toulousse al 1834, pocs anys després s’instal·là a Pau on va començar la seva afició pel muntanya, més tard viu a Irlanda i després comença a viatjar per tot el món. Quan ja havia recorregut mig món va començar la seva afició per les muntanyes pirinenques descobrint-les una a una, a partir d'aleshores es dedicaria per sempre més a una reduïda cadena muntanyenca, els Pirineus, a on dedicaria tots els seus esforços i energies fins el final dels seus dies, fent-los l'objectiu central de la seva existència.

La seva activitat muntanyenca durà més de quaranta cinc anys i voltà per tots els Pirineus, encara que tingué unes zones preferides on es concentrà de manera especial. Malgrat que els pics més importants ja havien estat ascendits, encara va fer un nombre important de primeres ascensions a pics ben representatius, explorant grans zones gairebé desconegudes i ferèstegues, i obrint noves rutes originals a muntanyes ja ascendides.

Va dur a terme una importantíssima tasca d'exploració per extenses zones del Pirineu verges i de les que no s'en sabia res. Les valls que envolten el massís de la Maladeta (Tempestats, Castanesa, Corones, Cregüeña, Alba) foren explorades per ell, així com el Cotiella, grans zones del Posets o el massís dels pics de Infiernos i Algas (Panticosa).

I un altre paper molt important per la història del pirineisme és el de descripció literària de molts itineraris dels que va fer.

Russell va ser el primer en defensar els bivacs a l'alta muntanya, quan fins llavors la nit a la muntanya havia estat considerada un mal i un perill del que s'havia de fugir. Els bivacs en alçada per a ell eren un autèntic plaer, un rar privilegi. A partir del seus bivacs s'han fet famoses les cèl.lebres nits russellianes, caracteritzades per bivacs durs, després de llargues caminades.

També es va apropar al pirineu català on El Montcalm i la Pica d'Estats els puja dos cops cadascun, en una duríssima jornada la primera vegada de més quinze hores d'anada i tornada des de Vicdessos. L'Ariége li agrada, però ell realment se sent lligat més al Pirineu central de tota manera va escriure "Però el que fa el gran encant dels Pirineus Mediterranis, és el seu sol, el millor amic del muntanyenc: són les seves aigües superbes, els seus llacs sense nombre i les seves grans cascades, les seves flors i l'elegància dels seus voltants. Aquestes muntanyes tenen una gràcia femenina, una poesia, que manca als cims glacials, abruptes i tempestuosos del centre i de l'Oest de la cadena. Si elles inspiren menys terror, entendreixen, i es fan estimar no se com. Si es té el desig, també hom pot trencar-se el coll: no hi manquen precipicis”

Als 51 un anys es lligaria de manera definitiva a una muntanya, oblidant-se pràcticament de la resta de la cadena, el Vignemale. Aquí s'inicia un dels capítols de la vida de Russell més apassionant, intens i alhora curiós. Al Vignemale hi faria 33 ascensions, hi passaria 150 nits, 1 al cim de la Pique Longue, 2 al coll de Cerbillona i 147 a les seves coves. S'hi construiria 7 coves. Però sobretot viuria en aquesta muntanya les hores més intenses, felices i plenes de la seva vida, gaudint de les sensacions més pures i inefables, arribant a tenir experiències gairebé místiques. Profesà una devoció encesa, fanàtica i ilimitada per aquesta muntanya.

L'agost de 1904, als 70 anys, du a terme la seva 33ena ascensió al Vignemale i la darrera. Hi fa una estada de disset dies i s'acomiada voluntària i definitivament de la seva muntanya. Russell apodat com el troglodita del Vignemale ja era tota una figura de llegenda.

Souvenirs d'un montagnard és el gran llibre de Russell, la seva obra mestre, síntesis de tota la seva carrera i persona i de fet és la seva autobiografia muntanyenca i espiritual tal com ell reconeixia. Comença amb una introducció, elaborada i densa, on presenta, justifica i sintetitza la seva filosofia muntanyen, segueix amb la ressenya metòdica de les seves ascensions, segons un ordre geogràfic d'oest a est, separant les de la banda francesa i espanyola.

La seva prosa és poètica i sensible, romàntica, lligada al sentiment que la natura li provoca al seu esperit. Sap mostrar de manera genial la poesia dels llacs o rius de la muntanya, del vent o la tempesta, de la floreta nascuda entre dos blocs de pedra, mentre dissimula subtilment les fatigues, decepcions i misèries inherents al món de la muntanya, entre meravelloses postes de sol i esplèndides albades

Els darrers anys de la seva vida els va emplear en la redacció de les seva obra mestra. Es posa a revisar els Souvenirs d'un montagnard, depurant-lo, actualitzant noves rutes, ordenant-lo i condensant fragments d'altres obres seves disperses. Així finalment el 1908 apareix la tercera edició dels Souvenirs, que serà la definitiva. Al febrer de 1909 moria a Biarritz.

Font: Muntanya.net

Fotografia: Wikipedia

"Quan estigueu sols a les muntanyes, mireu-ho tot, preveieu-ho tot, no tingueu mai cap distracció i redobleu les precaucions. Llavors és una meravella. Es la felicitat ideal."

Henry Russell. Souvenirs d'un montagnard pàg.349