L'excursió que Jacint Verdaguer va fer a l'Alt Pallars al 1882

L'any 1882, Mossen Jacint Verdaguer va recórrer el pirineu, serralada que li agradava molt i n'escribia en els seus relats tot allò que visitava.
D'entre aquests relats, la revista "Muntanya" del CEC corresponent a l'abril de 2009 ha publicat un monogràfic dedicat a Verdaguer, i d'entre ells, l'excursió que va fer per l'Alt Pallars aquell any, del qual se'n publica un extracte del seu itinerari que va fer entre la Seu d'Urgell i Esterri d'Àneu, passant pel Salòria, Vall Ferrera, Vall de Cardós, pla d'Esterri, ribera d'Isil amunt fins a Montgarri.
El relat és una acurada descripció dels paisatges, pobles i indrets que es troba pel camí, paga la pena llegir-lo de dalt a baix, ens descobreix i ens apropa un Pallars on alguns poblets han desaparegut i se n'extreuen dades interessants així com la visió personal d'un dels grans viatgers i muntanyencs de finals de segle XIX, quan viatjar no he feia gairebé ningú.


Podeu llegir el monogràfic al següent enllaç
http://docs.cec.cat/public/M-882.pdf
pàgina 9 i ss.- Excursió per l'Alt Pallars amb fotos antigues.

D'Ainet de Besan, Verdaguer digué: "És lo poble on he vist la fe més fonda, les costums més senzilles i patriarcals."
De Tírvia: "Es lo més important d'aquelles valls. Té notari, correu diari, estanc, etc."
De Ribera de Cardós: "És potser lo campanar bizantí més gentil de nostres muntanyes. Té la gravetat dels de Cuixà i Sant Martí, amb la bellesa dels que s'aixecaren dos segles més tard."
De Burgo: "La rectoria està en lo fondo, de manera que en dies de temporal passa l'aigua tan rebenta com per un rodet, arrossegant quants códols capaços d'obrir-se pas en la roca viva, obligant al rector a sortir de casa."

Del pla d'Esterri: "Aquell pla sembla haver estat un immens gorg del riu Noguera. A l'hivern encara tot allò brolla i remintola d'aigua, com si la plana se recordàs d'haver estat un llac."
Del Castell de València: "Allò és un niu d'àligues espatllat per un temporal d'hivern."
"Lo castell de Pallars era lo formidable centre d'un sistema de torres i forts que dominaven tot aqueix país."
I llavors ens fa esment de totes les torres de guaita que hi havia, ens anomena Portaran i prop d'allí un convent on Sant Ot anava a aprendre de lletra a l'altra banda del riu Noguera.

"Arreu era un poble, que com tants altres de les valls pirinenques, fou arrassat i esborrat per una llau o esllavissada de neu. La poca gent que en sortí viva, refeu lo poble un xic més avall, en un endret més abrigat d'aquelles espantoses torrentades."

Altres pobles desapareguts, també ens parla de Sant Quirc d'Arrose, entre Son i Jou, i Portaran, de camí cap a la vall d'Aran, lloc estratègic on es vigilava el pas del Pallars a l'Aran.

I acaba dient: "Lo camí de Boren a Isil és verament hermosíssim." "La ribera és bellíssima augmentant-se la bellesa progresivament fins a Montgarri "la Reina del mont Pirineu".
"El pla de Beret, obert de forma de llibre immens de fulles verdes, que té ramades per lletres i alguns penyals perduts entre l'herba."

Si us entreteniu en la lectura, podeu acabar de llegir tot el monogràfic dedicat a Verdaguer, ja que també en parla d'alguns dels cims que va pujar i els croquis d'alguns dels seus dibuixos en terres del Pallars.

Font i imatge: Revista "Muntanya" del Centre Excursionista de Catalunya.
Escrit per: Conxi i Ramon per a Meteopallars.