Copyright Meteopallars . Amb la tecnologia de Blogger.

Dades 4 de desembre de 2009

divendres, 4 de desembre de 2009

El dia ha començat núvol i plovent a la part més nord del Pallars i ho ha anat fent al llarg de gairebé tota la jornada fins a mitja tarda, ho ha fet de manera feble. La cota de neu era més alta, aproximadament pels 1.700-1.800m. i el vent bufava als cims, una ratxa de 119 Km/h a Salòria, 104 Km/h a Espot i 91 Km/h a Certascan.

SORT 680 m
T. Màxima: 12,8ºC
T. Mínima: 1,3ºC

PLANES DE SON 1.560m
T. Màxima: 4,4ºC
T. Mínima: 1,8ºC
Precipitació: 9,6 mm
Ratxa màxima vent: 85,3 Km/h

ESTERRI D'ANEU 980m.
T. Màxima: 10,2ºC
T. Mínima: 6,3ºC
Precipitació: 5,8 mm

LLESSUI 1.400m.
T. Màxima: 6,8ºC
T. Mínima: 1,3ºC

RIBERA DE CARDÓS 890m
T. Màxima: 10ºC
T. Mínima: 3,1ºC
Precipitació: 2,2 mm

BONAIGUA 2.266 m.
T. Màxima: -2ºC
T. Mínima: -4,8ºC

LLAGUNES 1.308 m.
T. Màxima: 8,6ºC
T. Mínima: 1,7ºC

CERTASCAN
Precipitació: 24,5 mm

Avui hem creuat el Port de la Bonaigua entre Esterri d'Àneu i Vielha. Cal dir que al Port és obligatori les cadenes però hem pogut passar sense problemes, i aquí teniu el transecte:
Anada: 13:30h - 14:20h.
Ha plovisquejat tot el trajecte, la cota de neu començava a partir de les Ares i a la vessant aranesa s'acabava també sobre els 1.700m. i per sota tot era aigua. Bufava vent que transportava la neu i dificultava una mica la visibilitat, i a més a més amb boira al cap del Port.

Esterri: 10º
Els Avets: 4º
Refugi de les Ares: 1º
Cap del Port: -1º
Baqueira: 0º
Arties: 3º
Vielha: 5º

Tornada: 17:45h - 18:45h
Ploviscava al sortir de la Vall d'Aran i ha començat a ser neu sobre els 1.600m un cop ja passat Baqueira i enfilant el port. La carretera estava una mica més complicada que al migdia amb més neu sobre l'asfalt, seguia bufant el vent i la boira, i més avall de les Ares ja s'ha convertit en aigua.

Vielha: 7º
Arties: 5º
Baqueira: 2º
Cap del Port: 0º
Refugi de les Ares: 0º
Esterri: 5º

Formulari de contacte

Nom

Correu electrònic *

Missatge *

Pyrene, la llegenda dels Pirineus.
Explica la llegenda que la deessa Pyrene que dóna nom a la serralada pirinenca era una bella nimfa dels manantials que fou designada per Zeus per a custodiar les aigües cristal·lines d'una vall.
En les muntanyes properes hi vivia Gerió, un monstre de tres caps entossudit en obtindre els favors de Pyrene que fugint d'ell es va endinssar al gran bosc del nordest d'Ibèria. Gerió, llavors, va fer cremar el bosc i Pyrene decidí quedar-s'hi i va morir.
Hèrcules, enamorat de Pyrene i molt entristit per la seva mort, aixecà una formidable tomba de pedra en forma de serralada que anava des del mar Cantàbric fins a la Mediterrània, i en memòria eterna a la seva estimada Pyrene li donà el nom que la recordarà per sempre: PIRINEUS.

Seguidors

  © Blogger templates Newspaper by Ourblogtemplates.com 2008

Back to TOP