A continuació us poso un extracte d'un reportatge que vaig escriure l'estiu de 2006 sobre les fundes protectores de les glaceres alpines després d'un viatge realitzat pel Tirol austríac durant el mes de setembre de 2005 i que va ser publicat en diversos llocs:
El retrocès de les glaceres alpines és una potencial amenaça no només pel turisme d'hivern sinó per la producció hidroelèctrica i reserves d'aigua potable a les valls, però sobretot, el risc associat als moviments d'aquestes grans superfícies gelades que poden provocar catàstrofes i accidents per despreniments.
Per aquesta raó les glaceres d'Austria, les protegeixen amb mantes de plàstic blanc i làmines d'alumini per aturar el seu desgel progressiu, és a dir, els posen fundes de protecció per mantenir el fred dins i el calor fora. La majora de les 925 glaceres austríaques es troben en retrocès, fet que ha obligat als investigadors i operadors d'estacions d'esquí a buscar solucions originals per frenar aquest desgel. A la regió tirolesa de l'oest d'Austria fa uns anys que estan lluitant contra aquest problema cobrint els llocs més vulnerables amb aquestes fundes. No es poden salvar les glaceres però si fer més lenta la seva contracció.
Aquestes fundes de polietil·lè blanc són mes grans que un camp de futbol però funcionen com un termo hermètic desviant la calor del sol i mantenint el fred.
Va ser arrel del calorós estiu de 2003, on les temperatures rècord i la falta de neu i pluja va accelerar el procés del desgel. La casa Wintersport Tirol AG & Co que administrava en aquell temps quatre centres d'esquí del Tirol va buscar l'ajut dels científics del centre d'investigació AlpS i glaciòlegs de la Universitat d'Innsbruck.
Les primeres superfícies més amples que es van cobrir el 2003, unes 16 hectàries de les regions tiroleses de Stubaital, Otztal, Kaunertal i Pitztal, un 5% del total. També es van realitzar estudis similars a Suïssa on els estudis indicaven que les glaceres havien perdut gairebé una cinquena part de la seva àrea total entre 1985 i 2000, una taxa set vegades superior a la del període de 123 anys que va concloure el 1973.
En aquesta fotografia podeu veure les fundes sobre glacera al domini esquiable dels glaciars del Pitztal. El Pitztal és una vall del Tirol, famosa pels seus extraordinaris paisatges d'alta muntanya glaciars on es troba el Wildspitze (3.774m.) la muntanya més alta del Tirol.
A la parada intermitja del telefèric que puja al Hinterer Brunnenkogel a 3.440m, el punt culminant del Pitztal Glestcher, ens situem al peu de les glaceres del Pitztal a 2.860m i allí vaig tenir ocasió d'aproparme a una glacera de ben aprop.
A la foto de sota podem veure la glacera del Kaunertal, el Weissseeferner, a 2.750m. També es veuen les fundes.
La glacera del Pasterze, la més gran d'Austria, s'estén al llarg de vuit km. Està calculat que baixa de 4 a 8 metres cada any. El Grossglockner, que s'aixeca sobre el Pasterze, és amb 3.979m la muntanya més alta d'Austria. En l'actualitat és 24,5 Km. més curt que fa 150 anys.
La inusual calorada de l'estiu de 2003 va causar una de les fusions de gel més gran registrada des de 1880. Les glaceres austríaques van retrocedir l'estiu de 2003 uns 22,9 metres de mitjana, mentre que l'any anterior la mitjana es va situar sobre els 12,4 metres. L'augment de temperatures a Austria aquell estiu amb 3,3 graus per damunt la mitjana va fer que 2003 fos l'estiu més calorós de la seva història. L'únic precedent conegut va ser l'estiu de 1811 quan es van comptabilitzar 2,7 graus més que la mitjana, 0,6 graus menys que el 2003. En el passat, molt temps enrere, també es van produir èpoques amb calor i amb desgels pronunciats, no és només un problema de l'actualitat el retrocès ja que com tot a la natura són cicles.
Aqui veiem la glacera del Pasterze.
Fotografies: Conxi Ciurana. Austria, setembre de 2005.
Escrit i resumit per: Conxi C. per a Meteopallars Blog ©.
Read more...
Entrades
