Copyright Meteopallars . Amb la tecnologia de Blogger.

El cultiu de la vinya a Lanzarote: un exemple d'adaptació al clima

dimecres, 21 d’abril de 2010

La vinya de la illa de Lanzarote és única i mostra un dels paisatges més insòlits del món. Es tot un exemple d’adaptació de l'home a un lloc on les erupcions volcàniques van cobrir el terreny de lava i cendres. Gràcies a la imaginació i l’esforç humà s'ha aconseguit treure rendiment de la terra amb el cultiu del vi, però d’una manera molt singular. Es tracta d’una adaptació a les condicions climàtiques i geogràfiques propis de la illa formant un espectacle visual digne de veure.

Actualment hi ha unes 2.300 ha de vinya amb 15 bodegues i 1.500 viticultors, abans de l’erupció del volcà Timanfaya, la vall central de la illa era una zona molt fèrtil, després de l’erupció dels anys 1730 a 1736 va canviar tot, una gruixuda capa de cendra negra anomenada “picón” va cobrir una tercera part de la superfície de la illa. Llavors els habitants de la illa van tenir que buscar noves formes de cultiu cavant el terra fins a una profunditat d’uns 2 metres o més on es trobava la terra fèrtil, en alguns casos fins a 10 m. de produnditat. Les plantacions de vinya es troben situades entre els 200 i els 500 m. d’altitud. Els ceps es planten a una distància mínima entre sí de 1,5 m i pot arribar fins als 4 m depenent de la zona i del sistema de cultiu emprat, forats o rases.

La pluviometria de Lanzarote és molt escasa, es troba per sota dels 200 mm anuals amb clima subtropical sec, la temperatura és primaveral i oscil·la entre els 16º i els 24º al llarg de l’any, amb una insolació anual mitjana de 2.710 a 3.048 hores. El Timanfaya atrapa i guarda la humitat de les brises mariítimes i això fa que la vid prosperi ja que rep la humitat de la rosada i alhora es protegeix la vinya dels efectes dels alisis, el vent que ho resseca tot i que bufa molt sovint a les illes. Per a protegir les plantes d’aquest vent es construeix un petit mur de pedra semicircular que el resguarda del vent i de que el cep quedi enterrat per la pròpia cendra. Els vents alisis condensen la humitat del oceà sobre la cendra volcànica que actua com una esponja retenint la rosada que transmet a les plantes, a més a més, evita la evaporació i el creixement de males herbes. La seva proximitat amb el continent africà fa que rebi molts sovint vents carregats de sorra en suspensió, el que es coneix com a calima. Aquí podeu veure l’efecte visual d’una plantació de vinya a la illa.

Tots aquests aspectes fan que la plantació sigui complicada i costosa i que aquest sistema que és obligatòriament manual fa que la densidat de plantació sigui molt baixa ja que hi ha molta distància entre cada cep. No obstant això, és el cultiu més important de la illa i els vins produïts són de qualitat.
La zona més coneguda és la Geria on es poden veure aquests forats, allà el terra proporciona nutrients, aillament tèrmic, captació de la humitat i protecció del vent. Es a dir, multiplica la eficàcia hidríca del clima que afavoreix aquest cultiu. La varietat predominant de raïm és la Malvasía, perfectament adaptada al medi, un raïm petit però de gran qualitat que li dóna un perfum característic al vi i que actualment es troba regulat pel Consell de la Denominació d’Origen.

Realment configura un paisatge únic i està reconegut com a espai natural protegit Reserva de la Biosfera. No obstant, als camperols de la illa se’ls anomena mags, ja que per treure un producte d’una terra tan hostil han hagut de fer pràcticament magia i, sobretot, molt treball.
-----------------------------
Fotografies: Isabel Griñó
Escrit per: Conxi C. per a Meteopallars Blog
Font: DOLanzarote.com i Wikipèdia

Formulari de contacte

Nom

Correu electrònic *

Missatge *

Pyrene, la llegenda dels Pirineus.
Explica la llegenda que la deessa Pyrene que dóna nom a la serralada pirinenca era una bella nimfa dels manantials que fou designada per Zeus per a custodiar les aigües cristal·lines d'una vall.
En les muntanyes properes hi vivia Gerió, un monstre de tres caps entossudit en obtindre els favors de Pyrene que fugint d'ell es va endinssar al gran bosc del nordest d'Ibèria. Gerió, llavors, va fer cremar el bosc i Pyrene decidí quedar-s'hi i va morir.
Hèrcules, enamorat de Pyrene i molt entristit per la seva mort, aixecà una formidable tomba de pedra en forma de serralada que anava des del mar Cantàbric fins a la Mediterrània, i en memòria eterna a la seva estimada Pyrene li donà el nom que la recordarà per sempre: PIRINEUS.

Objectiu: TUNEL DE LA BONAIGUA
http://esterrianeu.ddl.net/tunel/index.html


"El clima barreja i confon, d'una manera única, totes les estacions, de tal manera que tot l'any sembla una eterna primavera"
Tarraco civitas ubi ver aeternum est - Lucio Floro Segle II d.c.

Seguidors

  © Blogger templates Newspaper by Ourblogtemplates.com 2008

Back to TOP