Copyright Meteopallars . Amb la tecnologia de Blogger.

La vall de la Coma de Burg

diumenge, 15 d’agost de 2010





DESCRIPCIÓ DE L'ITINERARI
La ruta la iniciem a Llavorsí, cruïlla de camins a diferents valls, des d'allí es pot anar cap a la vall de Cardós, la vall Ferrera o les valls d'Àneu. Agafem direcció vall Ferrera i poc després ens desviem al cartell que indica Tírvia. Pugem ràpidament amb uns pocs revolts fins al poble de Tírvia, passant per l'heliport i entrem al poble per una plaça gran.
Tírvia (990m) es troba enlairat estratègicament des d'un punt situat en la confluència de tres valls (d'aquí prové el seu nom: tres vies): Vall Cardós, Vall Ferrera i la Vall de la coma de Burg que és a la que ens dirigim. El poble va ser una villa fortificada que va patir molts atacs al llarg de la història, avui però és un agradable poble, amb molta personalitat pròpia, diferent dels que l'envolten i amb unes vistes magnífiques.
Deixant el poble de Tírvia ens endinsem en la vall de la Coma de Burg, que compren els nuclis de Farrera, Alendo, Burg, Glorieta, Montesclado i Mallolís, essent Farrera la capital del municipi. Compren a més el vessant occidental de la vall de Santa Magdalena i part dreta de la vall de Romadriu i es comunica amb Andorra per pista. Forma part del Parc Natural de l'Alt Pirineu.
Pujant per la sinuosa carretera ens trobem amb el poble de Burg (1.280m) petit nucli de cases esgraonades amb l'església parroquial de Sant Bartomeu tancant el conjunt. La carretera arriba fins a Farrera (1.362m) el nucli més alt de la vall on s'ha d'aparcar a l'entrada del poble i punt final de la nostra ruta. Val la pena passejar pels seus carrers costeruts, amb exemplars molt bonics de construccions i com a curiositat la pròpia església de Sant Roc que te la particularitat de tenir un portal obert on es passa per sota del campanar i s'accedeix al poble.
El poble actualment hi trobem moltes cases restaurades, però cal destacar l'edifici del Centre d'Art i Natura de Farrera, declarat bé d'interès local, és una residència per a artistes i científics vinguts d'arreu del món, on es realitzen moltes activitats culturals, i esdevé un entorn ideal per a treballar i inspirar-se en les millors condicions. Disposa de tallers per a treballar amb unes vidrieres des d'on es divisa tota la vall i les muntanyes. També s'hi programen beques de recerca, cursos, conferències i mil activitats més en un racó privilegiat.
Baixant de nou per la carretera veiem en un costat, a la nostra esquerra, però més allunyat, el nucli de Montesclado al qual s'accedeix per una altre carretera i que no surt en aquesta ruta.


  • Modalitat: vehicle, carretera asfaltada
  • Distància: 10,9 km. (Llavorsí-Farrera)
  • Desnivell: 575 m, carretera estreta i amb curves
  • Dificultat: cap
  • Altitud mínima: 797m
  • Altitud màxima: 1.370m
  • Data del track: 13 agost 2010
  • Lloc: Farrera
  • GPS Garmin etrex

Fotografies: Ramon i Conxi
Ruta GPS creada per Ramon i Conxi
Mapa i perfil: Mapsource & Google Earth
Nota: feu clic a sobre les imatges per veure-les en gran
Més informació: http://www.farreracan.cat/

1 comentaris:

Pere ha dit...

Bona ruta!

Seguint per sota el campanar tot recte a peu s'arriba en deu minuts a a Alendo, amb església romànica i restes del castell medieval. Qui tingui temps un cop arribat a Farrera és un bon complement a l'excursió per a estirar les cames.

D'això... vau veure la Davis o està en un lloc massa insospitat?

Formulari de contacte

Nom

Correu electrònic *

Missatge *

Pyrene, la llegenda dels Pirineus.
Explica la llegenda que la deessa Pyrene que dóna nom a la serralada pirinenca era una bella nimfa dels manantials que fou designada per Zeus per a custodiar les aigües cristal·lines d'una vall.
En les muntanyes properes hi vivia Gerió, un monstre de tres caps entossudit en obtindre els favors de Pyrene que fugint d'ell es va endinssar al gran bosc del nordest d'Ibèria. Gerió, llavors, va fer cremar el bosc i Pyrene decidí quedar-s'hi i va morir.
Hèrcules, enamorat de Pyrene i molt entristit per la seva mort, aixecà una formidable tomba de pedra en forma de serralada que anava des del mar Cantàbric fins a la Mediterrània, i en memòria eterna a la seva estimada Pyrene li donà el nom que la recordarà per sempre: PIRINEUS.

Seguidors

  © Blogger templates Newspaper by Ourblogtemplates.com 2008

Back to TOP