Copyright Meteopallars . Tecnologia de Blogger.

Rasos de Peguera, una estació pel record

dimecres 2 de març de 2011



Una estació d'esquí petita i familiar, tancada al 2003 (si no ens equivoquem de data) amb molts anys d'història i records a la seva esquena, entre els quals haver protagonitzat de les primeres esquiades dels catalans, ha quedat en el record, com és el cas de Llessui al Pallars Sobirà o la Tuca a la Val d'Aran. Però Rasos és molt entranyable i, tot i està tancada, cada cap de setmana milers de persones s'hi apropen per passar el dia a la muntanya, jugar amb la neu (si n'hi ha), baixar amb tota mena de trineus, excursions amb raquetes, senderisme o simplement deixar passar les hores de manera contemplativa.
L'entorn s'ho val i les vistes són una meravella, si pugem a una banda veiem gran part del Solsonès, el Cadí per la banda sud, les serres d'Ensija, Busa, el Verd, els Bastets i, evidentment, el Berguedà. També si mirem cap al sud veiem bona part de la Catalunya central i, en dies clars, Montserrat. Les seves cotes estan entre els 1.850m i els 2.050m.
Us deixem aquestes imatges de la setmana passada on es veuen les pistes convertides en zones de lleure i descans.






Fotografies: Ramon i Conxi
www.rasos.net
Feu clic a les imatges per veure-les en gran.

2 comentaris:

Marc ha dit...

Sabeu si hi ha manera de conèixer quan hi ha neu als Rasos? Abans quan estaven obertes les pistes era molt fàcil..i ara no sé si he de pujar amb bicicleta o amb raquetes... :-)

Meteopallars ha dit...

Hola Marc,

doncs no ho sabem, has provat de mirar en la web que indiquem al post: www.rasos.net? potser allí t'informaran ja que organitzen activitats. Prova de trucar a veure que et diuen.
Salutacions.

Pyrene, la llegenda dels Pirineus.
Explica la llegenda que la deessa Pyrene que dóna nom a la serralada pirinenca era una bella nimfa dels manantials que fou designada per Zeus per a custodiar les aigües cristal·lines d'una vall.
En les muntanyes properes hi vivia Gerió, un monstre de tres caps entossudit en obtindre els favors de Pyrene que fugint d'ell es va endinssar al gran bosc del nordest d'Ibèria. Gerió, llavors, va fer cremar el bosc i Pyrene decidí quedar-s'hi i va morir.
Hèrcules, enamorat de Pyrene i molt entristit per la seva mort, aixecà una formidable tomba de pedra en forma de serralada que anava des del mar Cantàbric fins a la Mediterrània, i en memòria eterna a la seva estimada Pyrene li donà el nom que la recordarà per sempre: PIRINEUS.

Objectiu: TUNEL DE LA BONAIGUA
http://esterrianeu.ddl.net/tunel/index.html

Plataforma: TGNByPass
http://www.moutepertarragona.cat/bypass/index.php

"El clima barreja i confon, d'una manera única, totes les estacions, de tal manera que tot l'any sembla una eterna primavera"
Tarraco civitas ubi ver aeternum est - Lucio Floro Segle II d.c.

Seguidors

  © Blogger templates Newspaper by Ourblogtemplates.com 2008

Back to TOP