Copyright Meteopallars . Amb la tecnologia de Blogger.

Carta dels homes del Temps per en Toni Nadal

dimarts, 3 de juliol de 2012



Ens ha deixat en Toni Nadal, trescant pel seu estimat Pirineu de Lleida i corrent per prats, arestes i crestes rocalloses que a ell tant li han entussiasmat. El seu cor seguirà allà dalt les muntanyes i el seu alè impregnant la gent que estima. Gràcies per compartir part del teu camí. Geògraf de formació, ha demostrat sempre una gran passió per la climatologia, l'agricultura i el muntanyisme. Aquí a la redacció de la televisió el vèiem molt humild, pagerol i auster, sense cap ànim de grandesa. Ell deia que no era de pagès, que no era de poble. Ell era home del "troç" (vinya) i de secà de la seva Segarra nadiua. Arrelat a la terra i amb un gran compromís per Catalunya, la seva gent, cultura i tradicions. Tant col.laborava amb els gegants i diables de Cervera com anava a sirgar (podar branques), a collir ametlles o a plegar les olives a ple hivern per a fer-se el seu propi oli. Tant anava amb espardenyes de beta i camisa esportiva com de cop entrava a TV3 i per formalismes (sense convenciment) es vestia el tratje per presentar El Temps.

Darrerament, des de fa uns tres anys, havia començat una nova vida d'esport i salut, sempre planejant excursions, rutes amb bicicleta i ascencions als pics del Pirineu. Això sí, que no li prohibíssin els seus àpats suculents i cal.lòrics, inspirats en receptes de la seva mare i la seva "padrina" (àvia). Un noi moltes vegades reservat i tímid, altres vegades geniut i contestari, amb un caràcter fort que de cop amb la confiança es tornava dolç, tendre i generós de forma sorprenent. D'idees clares i sense giragonces. Això el feia especial i ens marcava el camí de moure terra i aire si calia lluitar per alguna cosa. D'això Toni, n'hem après de tú i ens obres camí. Ell mateix es definia com cerverí de soca-rel, home del temps vocacional i enamorat de la Segarra. Com a home del temps era meticulós i impecable, gran coneixador dels climes i paisatges del nostre país. Però amb els seus reportatges a l'Espai Terra (Tv3) va trobar el lloc idoni per a exercir realment com a geògraf, la seva gran passió.

Es declarava agnòstic i políticament decebut, però lluitador per les seves idees identitàries de Catalunya. Li interessava especialment la climatologia, la Natura, el futbol (el barça) i cuidar els seus dos fills. Amb això en tenia prou per ser feliç i plantar cara a les adversitats de la vida. I l'hem perdut ,ell allà gaudint de la muntanya. Fent esport per l'etapa final de la ruta dels Carros de Foc (Aigüestortes) a prop del Coll de Contraix no va poder afrontar el seu repte final, casualment a dia 30 de juny. I recordo ara la seva primera cita quan es va incorporar a les xarxes socials, un 30 de setembre de 2010: "Sempre m'han agradat els dies 30 i 31 de cada mes. Són pocs els que comencen per trenta al cap de l'any. És un bon dia per estrenar-me en això. Avui s'acaba un mes però crec que em comença una nova vida. Cal mirar amb optimisme el futur. Al present hi ha núvols i tempestes, però segur que aviat sortirà el sol i m'il·luminarà el destí" (Toni).

Dani Ramírez


1 comentaris:

Anònim ha dit...

Quan no t'esperes una noticia així se't queda el cor glaçat. Et recorre pel cos una sensació estranya, de buidor. Penses que no pot ser, que no és possible.

Tant jo com els meus companys d'afició estem de dol per la pèrdua d'un home referència per a tots nosaltres.

Jo, e crescut des de ben petit amb ell i d'altres companys de professió. Jo, soc un enamorat del país, la meteorologia i la natura gràcies, sobre tot: a persones com ell. Gràcies, en part a ell, un bon dia vaig mirar al cel, encuriosit, pel que allà succeïa. Va ser llavors quan imitava als homes del temps de la "tele", fent els meus pronòstics a una llibreta cada dia quan encara amb prou feines arribava al final de l'etapa primària.

Es podria dir que ens ha deixat... però jo penso que ell, sempre serà entre nosaltres. A cada mapa que analitzem, a cada excursió que fem, a cada seguiment meteorològic que fem.

Tant de bo l'hagués pogut conèixer millor. Però no em preocupo: soc com soc, en part, gràcies a ell i a la seva passió pel temps, la natura i en general: per la muntanya i aquest meravellós país.

Mentre hi hagi méteo, boscos i muntanya, hi haurà en Toni Nadal.

Una abraçada a amics, companys i família.

Ivan (CongestuS)

Formulari de contacte

Nom

Correu electrònic *

Missatge *

Pyrene, la llegenda dels Pirineus.
Explica la llegenda que la deessa Pyrene que dóna nom a la serralada pirinenca era una bella nimfa dels manantials que fou designada per Zeus per a custodiar les aigües cristal·lines d'una vall.
En les muntanyes properes hi vivia Gerió, un monstre de tres caps entossudit en obtindre els favors de Pyrene que fugint d'ell es va endinssar al gran bosc del nordest d'Ibèria. Gerió, llavors, va fer cremar el bosc i Pyrene decidí quedar-s'hi i va morir.
Hèrcules, enamorat de Pyrene i molt entristit per la seva mort, aixecà una formidable tomba de pedra en forma de serralada que anava des del mar Cantàbric fins a la Mediterrània, i en memòria eterna a la seva estimada Pyrene li donà el nom que la recordarà per sempre: PIRINEUS.

Seguidors

  © Blogger templates Newspaper by Ourblogtemplates.com 2008

Back to TOP