Copyright Meteopallars . Amb la tecnologia de Blogger.

Els vols de les aus migratòries i dels estornells

dimarts, 13 de novembre de 2012






















En aquesta època és freqüent veure bandes d’ocells que es desplacen en perfecta formació, molts cops adoptant la forma de V perfecte o bé es desplacen en grups molt nombrosos, i això té una raó de ser,  obeeix a una estratègia  col·lectiva d’estalvi d’energia al llarg dels seus viatges migratoris.
Aquesta formació els proporciona un avantatge aerodinàmic que els permet desplaçar-se a la mateixa velocitat que si ho fessin en solitari, però reduint considerablement l’energia.
Cada ocell del grup rep un impuls addicional sobre les seves ales degut a les corrents d’ascendència d’aire generades per les ales dels seus companys. S’ha pogut comprovar com una bandada de pelicans, cadascun d’ells mou les ales en menor freqüència que quan volen sols, planejant durant més temps. Aquest fet és el que permet a moltes aus desplaçar-se distàncies molt grans.
En els seus llargs viatges migratoris, els ocells també se serveixen de les tèrmiques (corrents ascendents d’aire) que els permet elevar-se centenars de metres sense esforç.

De tota manera, es desconeixen força coses pel que fa al comportament migratori de les aus. La falta de llum, més que el canvi de les condicions ambientals, sembla ser la principal causa que mobilitza cada any infinitat d’ocells que decideixen canviar temporalment de lloc de nidificació. Les aus de la península marxen cap al sud, tot i que cada cop hi ha més aus que decideixen no marxar. La presència d’aliment és probablement la principal causa que fa que a ple hivern no és rar veure cigonyes als campanars.

Els ocells, en ocasions, es desplacen formant grans bandades de milers d’individus que poden arribar a enfosquir el cel, el més curiós és observar els bruscs canvis de direcció que al uníson i de forma sincronitzada adopten aquestes aus, formant curioses estructures tortuoses, que sembla que tinguin vida pròpia.

A Dinamarca, un parell de cops l’any, es reuneixen de l’ordre de 300.000 o més estornells, fent figures a l’aire i formant el que es coneix com a “sol negre” (sort sol). Principalment es veuen quan es pon el sol, les aus comencen a ballar en grans formacions que arriben a enfosquir el cel (d’aquí ve el nom de Sol negre). Font: wikipedia

Fotografies: Ramon i Conxi

Formulari de contacte

Nom

Correu electrònic *

Missatge *

Pyrene, la llegenda dels Pirineus.
Explica la llegenda que la deessa Pyrene que dóna nom a la serralada pirinenca era una bella nimfa dels manantials que fou designada per Zeus per a custodiar les aigües cristal·lines d'una vall.
En les muntanyes properes hi vivia Gerió, un monstre de tres caps entossudit en obtindre els favors de Pyrene que fugint d'ell es va endinssar al gran bosc del nordest d'Ibèria. Gerió, llavors, va fer cremar el bosc i Pyrene decidí quedar-s'hi i va morir.
Hèrcules, enamorat de Pyrene i molt entristit per la seva mort, aixecà una formidable tomba de pedra en forma de serralada que anava des del mar Cantàbric fins a la Mediterrània, i en memòria eterna a la seva estimada Pyrene li donà el nom que la recordarà per sempre: PIRINEUS.

Seguidors

  © Blogger templates Newspaper by Ourblogtemplates.com 2008

Back to TOP