Copyright Meteopallars . Amb la tecnologia de Blogger.

Solstici d'hivern, Nadal i el refranyer popular

divendres, 21 de desembre de 2012



El solstici d'hivern (21 o 22 de desembre segons els anys) és el dia més curt de l'any (a l'hemisferi nord), és a dir, el dia amb menys hores de sol a la nostra latitud. A migdia el sol assolirà el punt més baix al cel durant l'any.

En una determinada època de l'any, el Sol es mou des d'una posició perpendicular sobre el Tròpic de Capricorn fins a una posició perpendicular sobre el tròpic de Càncer. Aquests dies extrems de la posició del Sol se'ls anomenà solsticis d'hivern i estiu.

El sol en el seu moviment aparent assolirà el punt de major declinació sud sobre l'Equador terrestre i començarà a ascendir de nou. Aquest punt és el que s'identifica a la terra com a Tròpic de Capricorn, i en aquesta època els dies són curts i les nits llargues al nord de l'Equador, és a dir a l'hemisferi nord, en canvi al sud succeeix tot el contrari. El dia que veurem la posta de sol més al sud és precisament el dia del solstici d'hivern i el dia que el veurem més al nord és al solstici d'estiu. Les dates poden ser un dia abans o després degut a les irregularitats del calendari gregorià, com ara els anys bixests.

















L'hivern començarà el dia 21 de desembre de 2012 a les 12h 12m i durarà 88 dies i 23 hores.

El solstici d'hivern i Nadal.

El dia de Nadal té una intima relació amb el solstici d'hivern. A l'antiga Roma celebraven el naixement del Sol el 25 de desembre, per a ells un déu, més tard els cristians van adoptar aquest dia com el del  naixement de Jesús. La importància de la durada dels dies en els pobles antics on la llum jugava un paper fonamental va ser decisiu en la importància del solstici d'hivern..

Al solstici de desembre se celebrava el retorn del Sol, en especial a les cultures romana i celta. A partir d'aquesta data, els dies comencen a ser més llargs i això s'associava a un triomf del Sol sobre les tenebres i era motiu de celebracions. Posteriorment, l'Església Catòlica va decidir situar en aquesta data el Nadal donant-li el mateix caràcter simbòlic de renàixer l'esperança i la llum al món convertint una festa pagana en una festa religiosa.

El refranyer popular.

Hi han molts refranys populars que fan referència a com comença a créixer el dia a partir del solstici d'hivern:

Dies de desembre, dies de malura: tot just es fa de dia que ja és nit obscura
Per santa Llúcia, un pas de puça (quan santa Llúcia era el 23 de desembre)


De santa Caterina a Nadal, un pas de pardal.


Per Nadal, un pas de pardal (25 de desembre).


Per Nadal, el dia s'estira un pam o Per Nadal, creix el dia un pas de gall
.


Per sant Esteve, un pas de llebre (26 de desembre).


Per Any nou, un pas de bou (1 de gener).


Pels Reis, un pas de vells (6 de gener).


Pels Reis, el dia creix i el fred neix, i ruc qui no ho coneix (6 de gener).


Per Sant Antoni, un pas de dimoni (17 de gener).


Per Sant Sebastià, un pas de ca
.


Per Santa Agnès, el dia s'allarga una hora més (21 de gener).


Per la Candelera, una hora sencera (2 febrer)


Per Sant Blai, un pas de cavall (3 de febrer)


Per Sant Maties, iguals són les nits que els dies (24 de febrer).



Són molts els refranys que fan referència al creixement o escurçament del dia, a l'estiu quan comença a decréixer el dia:

El sol va dir a Sant Bernabé: "Més no m’alçaré"


Per Sant Joan, una passa de gegant


Per Sant Pere, un pas enrera


A primers de juliol, un pas de cargol


A darrers de juliol, una hora menos de sol



Font:

http://refranyer-tematic.blogspot.com/

Dibuix: Rachel Anne Miller

Formulari de contacte

Nom

Correu electrònic *

Missatge *

Pyrene, la llegenda dels Pirineus.
Explica la llegenda que la deessa Pyrene que dóna nom a la serralada pirinenca era una bella nimfa dels manantials que fou designada per Zeus per a custodiar les aigües cristal·lines d'una vall.
En les muntanyes properes hi vivia Gerió, un monstre de tres caps entossudit en obtindre els favors de Pyrene que fugint d'ell es va endinssar al gran bosc del nordest d'Ibèria. Gerió, llavors, va fer cremar el bosc i Pyrene decidí quedar-s'hi i va morir.
Hèrcules, enamorat de Pyrene i molt entristit per la seva mort, aixecà una formidable tomba de pedra en forma de serralada que anava des del mar Cantàbric fins a la Mediterrània, i en memòria eterna a la seva estimada Pyrene li donà el nom que la recordarà per sempre: PIRINEUS.

Seguidors

  © Blogger templates Newspaper by Ourblogtemplates.com 2008

Back to TOP