Copyright Meteopallars . Amb la tecnologia de Blogger.

La Parnassius Apol·lo, la papallona més bonica dels Pirineus

dijous, 25 de juliol de 2013














Fotografies fetes al Pallars Sobirà entre Son i Jou, autors Ramon i Conxi

La papallona apol·lo és un dels representants més característics de les altes muntanyes dels Països Catalans. És una papallona gran, amb les ales d'un color blanc trencat, tacades de negre i amb dues taques vermelles amb pupil·la blanca en cadascuna de les ales posteriors. És una espècie univoltina que podem observar de maig a setembre preferentment en indrets pedregosos ja que les larves de la Parnassius apollo s'alimenten de diverses espècies de crassulàcies com són diferents crespinells (g. Sedum), matafocs de muntanya (g. Sempervivum) i rodioles (g. Rhodiola). Hiberna en estat larvari, amb les larves ja ben constituïdes.

Està considerada com la papallona més bonica dels Paissos Catalans, es pot trobar entre els 1.500 i 2.500 m
Parnassius: del Parnàs, muntanya situada al nord de Delfos i que assoleix els 2460 m. Estava associada al culte d'Apol·lo i de les muses.
Apollo: fill de Zeus i de Latona i germà bessó d'Àrtemis. Encarna la bellesa masculina i la puresa moral. Déu de la música i de la llum, sovint se l'ha identificat amb el Sol.

Font: http://www.xtec.cat/~eescutia/especies/papilionids/parnassius.html

Formulari de contacte

Nom

Correu electrònic *

Missatge *

Pyrene, la llegenda dels Pirineus.
Explica la llegenda que la deessa Pyrene que dóna nom a la serralada pirinenca era una bella nimfa dels manantials que fou designada per Zeus per a custodiar les aigües cristal·lines d'una vall.
En les muntanyes properes hi vivia Gerió, un monstre de tres caps entossudit en obtindre els favors de Pyrene que fugint d'ell es va endinssar al gran bosc del nordest d'Ibèria. Gerió, llavors, va fer cremar el bosc i Pyrene decidí quedar-s'hi i va morir.
Hèrcules, enamorat de Pyrene i molt entristit per la seva mort, aixecà una formidable tomba de pedra en forma de serralada que anava des del mar Cantàbric fins a la Mediterrània, i en memòria eterna a la seva estimada Pyrene li donà el nom que la recordarà per sempre: PIRINEUS.

Objectiu: TUNEL DE LA BONAIGUA
http://esterrianeu.ddl.net/tunel/index.html


"El clima barreja i confon, d'una manera única, totes les estacions, de tal manera que tot l'any sembla una eterna primavera"
Tarraco civitas ubi ver aeternum est - Lucio Floro Segle II d.c.

Seguidors

  © Blogger templates Newspaper by Ourblogtemplates.com 2008

Back to TOP