Copyright Meteopallars . Amb la tecnologia de Blogger.

Trens de muntanya (I): Le petit train de l'Artouste

dilluns, 11 de novembre de 2013

Iniciem la col·lecció "Trens de muntanya" on anirem publicant els diferents trens de muntanya que hem visitat al llarg del temps, la peculiaritat dels quals és que circulen per llocs plenament de muntanya, la gran majoria d'ús turístic, i que són interessants, pel lloc on es troben ubicats, per la construcció de la seva via i els indrets que ens permeten contemplar i gaudir.

Embassament de Fabrèges


Trenet de l'Artouste

Midi d'Ossau


















Arribada del trenet de l'Artouste


Llac de l'Artouste

 












Comencem per un tren de muntanya 100% pirinenc, el Tren de l'Artouste. El seu recorregut transcórrer tota l'estona per sobre dels 2.000m. Ens trobem al Parc Nacional dels Pirineus a França.

Es fàcil arribar al petit nucli de Fabrèges des del qual surt l'excursió d'aquest tren. Des del coll del Portalet, al costat de Formigal, pocs quilòmetres ens separen de Fàbrèges al peu de l'embassament del mateix nom. Un cop allà has de treure el bitllet que consisteix en una primera pujada en telefèric fins aproximadament els 1.980m on es troba l'estació de sortida del petit tren.
En aquesta primera parada, amb una bella terrassa panoràmica ja podem contemplar, com si tinguéssim a tocar del palmell de la mà, el Midi d'Ossau i tots els cims que l'envolten, a sota es veu tota la vall amb el llac de Fabrèges.

Agafem el tren turístic de l'Artouste, estem a mitjans de setembre però el temps és molt bo, tot i que la jaqueta no ens sobra en cap moment. Els vagons són descoberts i córrer l'aire, l'espai és petit i només hi caben les persones de dos en dos, tot i així, el tren és cómode.
Només sortir creuem un túnel estret de 314m on només hi cap el trenet, però un cop surts, disposa't a veure una panoràmica de les que treuen la respiració, una gran vall s'endissa muntanyes enllà, la visió és espectacular. La via es planera i circula lentament, el viatge dura una bona estona, gairebé una hora, i permet gaudir del paisatge plenament.

El trenet s'endissa per la vall a una altura considerable, al voltant dels 2.000m tota la estona, mentre contemples tota la vall als teus peus i les muntanyes a banda i banda. Finalment s'arriba a l'estació d'arribada, amb els corresponents serveis de cafeteria i souvenirs, i a partir d'allà una breu passejada (amb unes quantes escales) ens porta fins a la presa i a l'embassament de l'Artouste tancat per un circ glaciar de muntanyes en un entorn plenament pirinenc. Si vols pots fer bones caminades pels camins senyalats.
Un cop has visitat la zona, retornes a l'estació, tornes a fer tot el recorregut amb tren, i agafant de nou el telefèric et retorna al lloc de partida.

El trajecte en tren és d'uns 10 km. i cal comptar unes 3 o 4 hores per a fer tota la visita. Es una excursió ideal per a fer amb nens. Només funciona a l'estiu.

Història del tren de l'Artouste:

Al 1924 la Companyia de Chemins de Fer del Midi a la recerca de noves fonts d'energia i per aprofitar les reserves d'aigua va construir una presa i les canalitzacions dels llacs de la vall d'Ossau. Per això, calia posar en funcionament una via férrea que permetés als treballadors arribar i portar material, combustible i eines per a poder fer la presa. Al llarg de 8 anys, molts homes van treballar per aixecar aquesta presa i els seus canals subterranis, aquests treballadors utilitzaven el tren i el telefèric per arribar fins al lloc de treball. Un cop abandonada la línia aquesta va ser recuperada per a ús turístic i al 1966 es va construir l'estació d'esquí d'Artouste.
Es el tercer tren d'Europa de més altitud, després del Tranway du Montblanc (França) i del Jungfraujoch (Suïssa).
Més informació a: http://www.valleedossau-tourisme.com/activites-loisirs/petit-train-dartouste.php

Text escrit per Conxi C. per a Meteopallars Blog.
Font: Vallée d'Ossau tourisme
Fotografies: Ramon&Conxi. Setembre 2013.
Tots els drets reservats.



Formulari de contacte

Nom

Correu electrònic *

Missatge *

Pyrene, la llegenda dels Pirineus.
Explica la llegenda que la deessa Pyrene que dóna nom a la serralada pirinenca era una bella nimfa dels manantials que fou designada per Zeus per a custodiar les aigües cristal·lines d'una vall.
En les muntanyes properes hi vivia Gerió, un monstre de tres caps entossudit en obtindre els favors de Pyrene que fugint d'ell es va endinssar al gran bosc del nordest d'Ibèria. Gerió, llavors, va fer cremar el bosc i Pyrene decidí quedar-s'hi i va morir.
Hèrcules, enamorat de Pyrene i molt entristit per la seva mort, aixecà una formidable tomba de pedra en forma de serralada que anava des del mar Cantàbric fins a la Mediterrània, i en memòria eterna a la seva estimada Pyrene li donà el nom que la recordarà per sempre: PIRINEUS.

Objectiu: TUNEL DE LA BONAIGUA
http://esterrianeu.ddl.net/tunel/index.html


"El clima barreja i confon, d'una manera única, totes les estacions, de tal manera que tot l'any sembla una eterna primavera"
Tarraco civitas ubi ver aeternum est - Lucio Floro Segle II d.c.

Seguidors

  © Blogger templates Newspaper by Ourblogtemplates.com 2008

Back to TOP