Copyright Meteopallars . Amb la tecnologia de Blogger.

Trens de muntanya (II): el Train Jaune de la Cerdanya

dimecres, 19 de febrer de 2014

Segona entrega de la nostra col·lecció de trens de muntanya:
El tren groc (train jaune) transcórrer des de fa més de 100 anys pel vessant nord dels pirineus orientals, al sud de França, a la Catalunya Nord, actualment ja no és d'ús turístic. Es un recorregut d'interès cultural, paisatgístic i un dels més bonics que es poden fer en ferrocarril pels Pirineus.

Característiques principals: La ruta del tren, és una línia regular, que dit sigui de pas és de les més elevades dels ferrocarrils francesos, circula des de Latour de Carol fins a Vilafranca del Conflent, salva 1.165m de desnivell essent el seu punt més elevat l'estació de Bolquère-Eyna a 1.592m.









El recorregut sencer és de 63km. Pot agafar-se en qualsevol de les seves 22 estacions i el trajecte dura unes 3 hores atès que circula entre 30 i 50 km/h i dibuixa 390 corbes, passa per 19 túnels, per un pont penjant (Pont Gisclard) suspès a 80m sobre el precipici i per un viaducte vertiginós (Viaducte Sejourné) a 65m d'altura sobre la vall.

Viaducte Sejourné


El viaducte Séjourné obra de Paul Séjourné és una construcció de pedra de gran estructura que salva la vall en dos pisos amb arcs ogivals sobre el qual té un viaducte de 16 arcs de mig punt, te 65 metres d'altura i 230 de longitud.



Vam fer el trajecte entre Bourg-Madame i Vilafranca del Conflent.

El tren puntual a l'estació de Bourg-Madame


















Comença el recorregut per la Cerdanya francesa i anem parant a les estacions, algunes són molt pintoresques com la de Font Romeu-Odeillo-Via i altres estan pràcticament abandonades.

















El que caracteritza aquesta línia de tren és la seva via: és una via mètrica (més estreta de l normal) amb tracció elèctrica per a superar els desnivells mitjançant un tercer carril que porta un corrent de 850 volts.
Font-Romeu



L'estació més alta del recorregut, Bolquère-Eyna 1.592m


El pont Gisclard és un pont penjant de 80 metres d'altura que suposà tota una revolució tècnica de principis de segle, construit entre 1.905 i 1.908 travessa un dels llocs més idílics prop de la Cabanassa. La seva construcció fou complicadíssima i va quedar marcada per la tragèdia quan el 31 d'octubre de 1.909 el propi enginyer que el va dissenyar Albert Gisclard va morir al propi tren, mentre feia unes proves topant contra una paret de pedra.

Pont Gisclard

A Mont-Louis - La Cabanasse a 1.533m. creuem amb un altre tren ple de turistes.

A la zona del Conflent el paisatge deix de ser ondulat i passar a ser més abrupte i boscós, és la zona del massís del Canigó.







Thuès les Bains

Olette - Petits pobles i estacions


Breu història

Es tracta d'una de les grans epopeies de la humanidad de principis de segle XX, fou tot un repte per a la època i es tracta d'una obra faraònica. El tren que fou una veritable revolució econòmica i social per a la zona arribà al 1.910  i va servir per posar en contacte la comarca del Conflent amb la Cerdanya després de segles d'aïllament i arribar fins a Perpignan. La seva construcció va estar carregada de problemes, accidents, vagues, però res va aturar el projecte.


Finalment arriba al destí, l'estació de Vilafranca del Conflent, una preciosa vila medieval de la que ja us posarem un reportatge doncs hi val molt la pena fer-hi una visita.



Pont sobre el riu Tet


Tren llevaneus a l'estació de Vilafranca
Nota: les fotos estan fetes amb el tren en marxa.

Estiu 2007 Ramon&Conxi
Tots els drets reservats.

Més info a: Train Jaune

Formulari de contacte

Nom

Correu electrònic *

Missatge *

Pyrene, la llegenda dels Pirineus.
Explica la llegenda que la deessa Pyrene que dóna nom a la serralada pirinenca era una bella nimfa dels manantials que fou designada per Zeus per a custodiar les aigües cristal·lines d'una vall.
En les muntanyes properes hi vivia Gerió, un monstre de tres caps entossudit en obtindre els favors de Pyrene que fugint d'ell es va endinssar al gran bosc del nordest d'Ibèria. Gerió, llavors, va fer cremar el bosc i Pyrene decidí quedar-s'hi i va morir.
Hèrcules, enamorat de Pyrene i molt entristit per la seva mort, aixecà una formidable tomba de pedra en forma de serralada que anava des del mar Cantàbric fins a la Mediterrània, i en memòria eterna a la seva estimada Pyrene li donà el nom que la recordarà per sempre: PIRINEUS.

Objectiu: TUNEL DE LA BONAIGUA
http://esterrianeu.ddl.net/tunel/index.html


"El clima barreja i confon, d'una manera única, totes les estacions, de tal manera que tot l'any sembla una eterna primavera"
Tarraco civitas ubi ver aeternum est - Lucio Floro Segle II d.c.

Seguidors

  © Blogger templates Newspaper by Ourblogtemplates.com 2008

Back to TOP