Copyright Meteopallars . Amb la tecnologia de Blogger.

Els molins de vent, els gegants de la Manxa

dilluns, 12 de maig de 2014

La ruta dels Molins de vent de La Manxa (o els gegants del Quixot) compren uns quants pobles entre Cuenca i Ciudad Real que es poden seguir a través d'una carretera que els va unint amb paisatges i llagunes típiques del paisatge manxec. Els llocs que millor conserven i amb més quantitat els impressionants molins de vent són: Mota del Cuervo, Campo de Criptana, Alcázar de San Juan i Consuegra. 
En les imatges només surten els de Mota del Cuervo, situats per damunt del poble des d'on s'albira una vista enorme, i el conjunt monumental de Campo de Criptana (els que tenen la teulada de color blau) i on vam poder, a més a més, visitar-ne un per dins.

Mota del Cuervo






Campo de Criptana








Interior del molí





Els molins de vent, (els parcs eòlics de l'antiguitat), dels quals en queden pocs exemples ben conservats, consisteixen en una estructura de pedra de forma cilíndrica, de base circular, en la que es recolza una part superior independent, amb unes aspes que transformen la energia del vent en energia mecànica, per a moldre farina bàsicament. Aquesta part superior (que a més a més serveix de cobert) és un entramat de fusta que pot girar sobre el tambor de pedra per a orientar les aspes segons la direcció del vent, mitjançant una fusta llarga que es diu madero fixe a l'exterior del edifici i anclat al terra.
A la part superior de l'edifici, sota la teulada, hi ha unes finestretes que servien per a què el moliner sapigués quan canviava el vent i pogués canviar ràpidament la orientació de les aspes per aprofitar el màxim el vent.

Campo de Criptana




















Una curiositat del patrimoni històric lligat amb la meteorologia.
Els actuals molins de vent dels parc eòlics s'utilitzen per a generar energia elèctrica.

Imatges: @Meteopallars
Abril 2014

Més informació a: 
Ruta molinos
Mota del Cuervo
Campo de Criptana

Formulari de contacte

Nom

Correu electrònic *

Missatge *

Pyrene, la llegenda dels Pirineus.
Explica la llegenda que la deessa Pyrene que dóna nom a la serralada pirinenca era una bella nimfa dels manantials que fou designada per Zeus per a custodiar les aigües cristal·lines d'una vall.
En les muntanyes properes hi vivia Gerió, un monstre de tres caps entossudit en obtindre els favors de Pyrene que fugint d'ell es va endinssar al gran bosc del nordest d'Ibèria. Gerió, llavors, va fer cremar el bosc i Pyrene decidí quedar-s'hi i va morir.
Hèrcules, enamorat de Pyrene i molt entristit per la seva mort, aixecà una formidable tomba de pedra en forma de serralada que anava des del mar Cantàbric fins a la Mediterrània, i en memòria eterna a la seva estimada Pyrene li donà el nom que la recordarà per sempre: PIRINEUS.

Objectiu: TUNEL DE LA BONAIGUA
http://esterrianeu.ddl.net/tunel/index.html


"El clima barreja i confon, d'una manera única, totes les estacions, de tal manera que tot l'any sembla una eterna primavera"
Tarraco civitas ubi ver aeternum est - Lucio Floro Segle II d.c.

Seguidors

  © Blogger templates Newspaper by Ourblogtemplates.com 2008

Back to TOP