Copyright Meteopallars . Amb la tecnologia de Blogger.

El refugi de la Bòfia, prat de Bassies i rodalies, records d'infantesa

dijous, 21 d’agost de 2014

Vista de St. Llorenç de Morunys

Vistes des de Coll de Jou, i el mirador del Codó

La serra dels Bastets i la serra de Busa

St. Llorenç de Morunys



Refugi de la Bòfia totalment enrunat




Els immensos prats de Bassies























La serra del Port del Comte és un gran lloc per a fer excursions i tenir algunes de les vistes panoràmiques més boniques de Catalunya, des del Coll de Jou es pot veure perfectament Montserrat i també les muntanyes del pirineu. Un lloc molt bonic es pujar des del Coll de Jou fins els prats de Bassies al voltant dels 2.000m d'altitud, allà es troba també el refugi de la Bòfia, actualment en runes, però que en altres temps va estar ple de vida.
Quan erem petits vam estiuejar (de juny a setembre de tots els anys) a Sant Llorenç de Morunys, es pot dir que gairebé ens vam criar en aquestes contrades i l'estimació que tenim per totes aquestes serres i muntanyes és més que evident.
El prat de Bassies és un gran altiplà que es troba al massís del Port del Comte entre el Puig de les Morreres (al sud) i el refugi de la Bòfia (al nord) entre els 2.000 i els 2.200 m. on les vaques i els cavalls pasturen en llibertat. Es lloc de pas de reconegudes excursions com ara l'ascens al Pedró dels Quatre Batlles (2.383m) cim culminant de la Serra del Port del Comte i el més elevat del Solsonès.

Imatges: @Meteopallars
Estiu 2014.
Un altre reportatge: http://meteopallars.blogspot.com.es/2013/07/el-prat-de-bassies-la-serra-del-port.html

Formulari de contacte

Nom

Correu electrònic *

Missatge *

Pyrene, la llegenda dels Pirineus.
Explica la llegenda que la deessa Pyrene que dóna nom a la serralada pirinenca era una bella nimfa dels manantials que fou designada per Zeus per a custodiar les aigües cristal·lines d'una vall.
En les muntanyes properes hi vivia Gerió, un monstre de tres caps entossudit en obtindre els favors de Pyrene que fugint d'ell es va endinssar al gran bosc del nordest d'Ibèria. Gerió, llavors, va fer cremar el bosc i Pyrene decidí quedar-s'hi i va morir.
Hèrcules, enamorat de Pyrene i molt entristit per la seva mort, aixecà una formidable tomba de pedra en forma de serralada que anava des del mar Cantàbric fins a la Mediterrània, i en memòria eterna a la seva estimada Pyrene li donà el nom que la recordarà per sempre: PIRINEUS.

Objectiu: TUNEL DE LA BONAIGUA
http://esterrianeu.ddl.net/tunel/index.html


"El clima barreja i confon, d'una manera única, totes les estacions, de tal manera que tot l'any sembla una eterna primavera"
Tarraco civitas ubi ver aeternum est - Lucio Floro Segle II d.c.

Seguidors

  © Blogger templates Newspaper by Ourblogtemplates.com 2008

Back to TOP