Copyright Meteopallars . Amb la tecnologia de Blogger.

El pont del Diable #Tarragona

dilluns, 23 de març de 2015















El Pont del Diable, un aqüeducte de l'època romana, avui dia Patrimoni Mundial de la Humanitat, esta situat a la partida de les Ferreres, per això també se'l coneix com aqüeducte de les Ferreres, a Tarragona. S'hi pot accedir des de la carretera nacional que va de Tarragona a Lleida. Data del segle I abans de Crist i te 217 metres de llarg i 27 metres d'altura. El Pont del Diable formava part d'aquest conjunt de conduccions que abastien d'aigua l'antiga Tàrraco.















L'obra, realitzada durant el s. I aC., servia per conduir l'aigua des del riu Francolí a la ciutat i és un dels aqüeductes més ben conservats d'aquella època. Està construït a base de carreus molt ben escairats, units en sec, sense utilitzar morter per ajuntar-los. Té dos pisos d'arcades superposades amb 11 arcs al pis inferior i 25 al superior, amb una alçada total de 27 m. i una longitud de 217. El canal per on circulava l'aigua és a la part superior de la construcció i conserva restes del revestiment original i de les successives reparacions que ha sofert l'aqüeducte al llarg del temps, ja que va ser utilitzat fins a les darreries del s.XVIII.















És un dels aqüeductes més monumentals de l'època romana i el més important de Catalunya. L'any 1905 va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional i l'any 2000 fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, com a part del conjunt arqueològic de Tàrraco. Després de l'adquisició del terreny per part de l'Ajuntament de Tarragona, es va inaugurar l'any 2005 el Parc Ecohistòric del Pont del Diable, amb l'objectiu de preservar el monument i el seu entorn natural.

































Imatges @Meteopallars
Font del text: TarracoWiki.cat
Més informació a:  http://www.pontdeldiabletarragona.com/

Formulari de contacte

Nom

Correu electrònic *

Missatge *

Pyrene, la llegenda dels Pirineus.
Explica la llegenda que la deessa Pyrene que dóna nom a la serralada pirinenca era una bella nimfa dels manantials que fou designada per Zeus per a custodiar les aigües cristal·lines d'una vall.
En les muntanyes properes hi vivia Gerió, un monstre de tres caps entossudit en obtindre els favors de Pyrene que fugint d'ell es va endinssar al gran bosc del nordest d'Ibèria. Gerió, llavors, va fer cremar el bosc i Pyrene decidí quedar-s'hi i va morir.
Hèrcules, enamorat de Pyrene i molt entristit per la seva mort, aixecà una formidable tomba de pedra en forma de serralada que anava des del mar Cantàbric fins a la Mediterrània, i en memòria eterna a la seva estimada Pyrene li donà el nom que la recordarà per sempre: PIRINEUS.

Objectiu: TUNEL DE LA BONAIGUA
http://esterrianeu.ddl.net/tunel/index.html


"El clima barreja i confon, d'una manera única, totes les estacions, de tal manera que tot l'any sembla una eterna primavera"
Tarraco civitas ubi ver aeternum est - Lucio Floro Segle II d.c.

Seguidors

  © Blogger templates Newspaper by Ourblogtemplates.com 2008

Back to TOP