Copyright Meteopallars . Amb la tecnologia de Blogger.

Bilttes pallareses a Esterri d'Àneu

dimecres, 23 de març de 2016







 































Les bitlles pallareses són un dels motius de trobada i un joc tradicional de les valls d'Aneu, entre d'altres llocs del Pirineu on també s'hi juga, cada any celebren un campionat i és un joc que es pot veure per les seves places o carrers alguns dies de l'any escoltant el repic característic de la fusta en caure amb la bola.

Extracte de l'article que Món Natura Pirineus va escriure sobre el joc de les bitlles:

"A les Valls d’Àneu és juga amb nou bitlles d’uns 40 a 45 cm. d’alçada, tornejades, estretes de punta, amb una base de 8 cm. per tal d’aguantar-se bé, bombades del mig de tal manera que al caure rodolessin empenyent a les altres. Construïdes, generalment, de bedoll o pi. Es col.loquen a terra en línia de tres, a un metre de separació, tot formant un rectangle. Les bitlles són colpejades amb una bola de fusta de 4 a 8 Kg. de pes, d’uns 20 a 25 cm. de diàmetre, feta de bedoll, pi i en ocasions de freixe, que rep el nom de ” Truc”, onomatopeia de cop sec, d’element sòlid, massís. Es juga per equips, formats, abans, per cinc jugadors i un nombre igual de suplents. Avui l’equip el constitueixen un nombre variable de jugadors, sense suplents. L’època de les bitlles s’iniciava el dia de sant Josep. En alguns indrets s’havia d’escampar la neu de la plaça per a poder-hi jugar."

Imatges @meteopallars bitlles pallares a Esterri d'Àneu.

Formulari de contacte

Nom

Correu electrònic *

Missatge *

Pyrene, la llegenda dels Pirineus.
Explica la llegenda que la deessa Pyrene que dóna nom a la serralada pirinenca era una bella nimfa dels manantials que fou designada per Zeus per a custodiar les aigües cristal·lines d'una vall.
En les muntanyes properes hi vivia Gerió, un monstre de tres caps entossudit en obtindre els favors de Pyrene que fugint d'ell es va endinssar al gran bosc del nordest d'Ibèria. Gerió, llavors, va fer cremar el bosc i Pyrene decidí quedar-s'hi i va morir.
Hèrcules, enamorat de Pyrene i molt entristit per la seva mort, aixecà una formidable tomba de pedra en forma de serralada que anava des del mar Cantàbric fins a la Mediterrània, i en memòria eterna a la seva estimada Pyrene li donà el nom que la recordarà per sempre: PIRINEUS.

Objectiu: TUNEL DE LA BONAIGUA
http://esterrianeu.ddl.net/tunel/index.html


"El clima barreja i confon, d'una manera única, totes les estacions, de tal manera que tot l'any sembla una eterna primavera"
Tarraco civitas ubi ver aeternum est - Lucio Floro Segle II d.c.

Seguidors

  © Blogger templates Newspaper by Ourblogtemplates.com 2008

Back to TOP